rombe

Borrowed from Latin rhombus, from Ancient Greek ῥόμβος (rhómbos). Doublet of rumb.

• IPA^(key): (Central, Balearic) [ˈrom.bə]
• IPA^(key): (Valencian) [ˈrom.be]

rombe m (plural rombes)

1. (geometry) rhombus (parallelogram having all sides of equal length)

• romboïdal
• romboide

• “rombe” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “rombe”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “rombe” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “rombe” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

From Ancient Greek ῥόμβος (rhómbos, “rhombus”).

rombe c (singular definite romben, plural indefinite romber)

1. rhombus (a parallelogram having all sides of equal length)

rombe

1. sack (for rice)